El so enregistrat: història i evolució de les portades

Petita història de l'enregistrament del so

Figura 44: Fonògraf

El 25 de març de 1857, Leon Scott va patentar el seu fonoautògraf. Aquest va ser el primer invent per a l'enregistrament sonor, el qual va gravar el seu primer enregistrament el 9 d'abril de 1860. Més endavant, a l'any 1877, Thomas Edison va crear el seu fonògraf (Fig. 44), que es va convertir en el primer dispositiu per poder gravar -i reproduir- so.

Aparegut el fonògraf es va començar a pensar en gravar magnèticament mitjançant un filferro. No obstant això, al magnetòfon de filferro (Fig. 45) li va passar el mateix que als invents anteriors i va ser substituït pel magnetòfon. Aquest aparell es va començar a fabricar per a l'ús domèstic a principis de 1950.

Figura 45: Magnetòfon de filferro

Posteriorment (finals dels anys 1940) van arribar els discs de vinil a 33rpm (revolucions per minut) aconseguint una major duració i qualitat d'enregistrament. Durant aquesta època també es va desenvolupar el magnetòfon de bovina oberta, amb el qual es podien fer gravacions de llarga duració, cosa que es va veure reflectida en el seu èxit tant en l'ús casolà com professional, passant per estudis de gravació (adaptat) i estacions de ràdio.

Figura 46: Casset compacte

Utilitzant els seus mateixos principis, l'empresa Philips va desenvolupar el casset compacte (Fig. 46) amb un grandíssim èxit comercial degut al seu baix cost i la seva portabilitat. Durant les dècades posteriors es van inventar i comercialitzar un munt d'aparells basats en el casset, com el microcasset, el mini-casset, el VHS, el CDC o el mini DVD, entre altres.

Figura 47: Disc compacte (CD)

L'any 1979 es va inventar un dels aparells més revolucionaris, el primer disc compacte o CD (Fig. 47). Aquest va ser el primer format digital per àudio i amb el pas del temps va acabar sent el substitut tant del disc de vinil com del casset d'àudio. Tot i així, el més gran dels invents es va començar a gestar el 1986, quan els científics Brandenburg, Popp i Grill van començar a desenvolupar el format MP3.

Anys més tard, el 1995, Brandenburg va utilitzar el format per primera vegada en el seu propi ordinador, i avui en dia és el format més popular i s'utilitza en reproductors autònoms de mp3 com telèfons mòbils, entre altres. 

Evolució dels dissenys de les portades dels discs 

Els discs, com els llibres o les pel·lícules, són objectes de consum de la indústria actual i per tant disposen del seu embalatge i presentació gràfica, els quals s'han anat desenvolupant a mesura que s'ha anat incrementant la competència, l'oferta i la creativitat al llarg de la seva història.

Primer els vinils, després les cassetes i finalment els Cds. Ara tot això desapareix i ens quedem amb el format digital mp3 i la distribució de cançons via iTunes.

Els discs han aportat exemples de creativitat i bon disseny gràfic al llarg de la seva història els inicis de la qual es remunten als inicis del segle XX.

Figura 48: Disc de vinil embalat amb paper

Qualsevol producte que es fabrica en sèrie i es distribueix en comerços ha d'estar embalat i a més ha de contenir informació al seu exterior sobre el seu contingut i les seves propietats. En el cas dels discs de 78rpm, fins al 1939 únicament anaven protegits per un paper d'estrassa de color marró o grisós amb un espai al mig que permetia llegir a l'interior el nom de l'autor i de l'obra del disc (Fig. 48) 

Alex Steinweiss, que treballava com a director artístic a la Columbia Records, va pensar a incorporar una il·lustració a aquelles fundes. «Em semblava que allò no era forma d'embolicar quelcom tan maco com la música. Jo m'imaginava cartells a tot color que es relacionessin amb l'esperit de la música que portava el disc, en lloc d'aquelles bosses marrons de paper». Uns anys més tard, Steinweiss i la Columbia van comercialitzar el primer disc LP amb la seva caràtula de cartó dissenyada amb il·lustració i tipografia, que va ser ràpidament imitat per totes les companyies discogràfiques (Fig. 49). 

Figura 49: Una de les primeres portades amb imatges, del grup ABBA

El dissenyador va treballar per la companyia durant més de 25 anys, i aquest temps va crear més d'un miler de portades els elements gràfics dels quals ell mateix dibuixava a mà, tant les il·lustracions com els caràcters tipogràfics. Del seu treball amb aquests se'ns ha quedat la família tipogràfica Steinweiss Scrawl.