El color ha
estat estudiat i analitzat per científics, físics, filòsofs i
artistes. Cada un d'aquests dins el seu camp i en contacte amb el
fenomen del color, han anat aportant informació i conclusions
enriquidores per a posteriors estudis.
El filòsof Aristòtil (384 – 322 a.C), (Fig. 43), va sentenciar que tots els colors es formen mitjançant la mescla de quatre colors. Aquests colors els va anomenar colors bàsics i eren els colors de la terra, el foc, l'aigua i el cel. A més va atorgar que la llum tenia un paper molt important sobre aquests.
Més tard, Leonardo Da Vinci (1452 – 1519 d.C) va definir el color com propi de la matèria. Va crear una escala de colors que definia com a bàsics: primer blanc com a receptor dels altres colors, després el groc per a la terra, verd per l'aigua, blau pel cel i vermell pel foc. Per últim va col·locar el negre per a l'obscuritat, el color que ens priva de tots els altres. Defensava amb la mescla d'aquests colors s'aconseguien els altres, però més tard es va adonar que el verd ja surt d'una mescla.
Finalment, Isaac Newton (1643 – 1727 d.C) va establir un principi que encara avui és acceptat: la llum és color. Newton va descobrir que la llum del sol al passar per un prisma, es divideix en diversos colors. Això no és ni més ni menys que la descomposició de la llum en els colors de l'espectre. Aquests són el blau lilós, el blau cel, el verd, el groc, el vermell ataronjat i el vermell porpra. Aquest fenomen el podem contemplar amb molta freqüència quan la llum passa per un vindre o un plàstic o quan plou i es crea l'arc de sant Martí.
El filòsof Aristòtil (384 – 322 a.C), (Fig. 43), va sentenciar que tots els colors es formen mitjançant la mescla de quatre colors. Aquests colors els va anomenar colors bàsics i eren els colors de la terra, el foc, l'aigua i el cel. A més va atorgar que la llum tenia un paper molt important sobre aquests.
 |
|
Figura
43: Rostre esculpit d'Aristòtil
|
Més tard, Leonardo Da Vinci (1452 – 1519 d.C) va definir el color com propi de la matèria. Va crear una escala de colors que definia com a bàsics: primer blanc com a receptor dels altres colors, després el groc per a la terra, verd per l'aigua, blau pel cel i vermell pel foc. Per últim va col·locar el negre per a l'obscuritat, el color que ens priva de tots els altres. Defensava amb la mescla d'aquests colors s'aconseguien els altres, però més tard es va adonar que el verd ja surt d'una mescla.
Finalment, Isaac Newton (1643 – 1727 d.C) va establir un principi que encara avui és acceptat: la llum és color. Newton va descobrir que la llum del sol al passar per un prisma, es divideix en diversos colors. Això no és ni més ni menys que la descomposició de la llum en els colors de l'espectre. Aquests són el blau lilós, el blau cel, el verd, el groc, el vermell ataronjat i el vermell porpra. Aquest fenomen el podem contemplar amb molta freqüència quan la llum passa per un vindre o un plàstic o quan plou i es crea l'arc de sant Martí.