El color té un conjunt de
regles bàsiques utilitzades tant en impremta i pintura com en
televisió, disseny gràfic i fotografia que s'anomenen la teoria del
color. Aquestes regles bàsiques juguen amb la mescla de colors per
aconseguir l'efecte desitjat combinant colors de llum o de pigment.
La teoria d'Ostwald
Wilhelm Ostwald (1853 – 1932) va ser un químic i professor universitari alemany guardonat amb el premi Nobel de Química l'any 1909. Dins la seva recerca científica i entre altres projectes, va elaborar una teoria psicològica que separava els colors en freds i càlids. Aquests els va col·locar en una roda cromàtica: els càlids anirien a l'esquerra i anirien des del groc al blau intens passant pel magenta i tots els colors entremitjos; i els colors freds es col·locarien a la dreta i anirien des del groc al blau intens passant pel blau clar i totes les mescles possibles (Fig. 2).
La teoria d'Ostwald
 |
|
Figura
2: roda cromàtica d'Ostwald
|
Wilhelm Ostwald (1853 – 1932) va ser un químic i professor universitari alemany guardonat amb el premi Nobel de Química l'any 1909. Dins la seva recerca científica i entre altres projectes, va elaborar una teoria psicològica que separava els colors en freds i càlids. Aquests els va col·locar en una roda cromàtica: els càlids anirien a l'esquerra i anirien des del groc al blau intens passant pel magenta i tots els colors entremitjos; i els colors freds es col·locarien a la dreta i anirien des del groc al blau intens passant pel blau clar i totes les mescles possibles (Fig. 2).
Alguns autors afirmen el color groc com a càlid i el blau intens com a fred, en canvi altres autors com William F. Powell defensen que aquests pertanyen a ambdues games, ja que el groc forma part tant dels colors càlids com dels freds i per l'altra banda, el color blau intens és una suma d'un color primari fred (cian) i un altre color càlid (magenta). Altres autors defineixen com a colors càlids els tons grocs al magenta i els seus adjacents, i els freds com els compresos des dels tons verds fins als blaus.
Encara que la teoria de Wilhelm Ostwald ha sigut i és àmpliament acceptada, no s'ha d'oblidar que la apreciació i percepció del color són completament subjectives i que és important des de la perspectiva d'un artista conèixer les sensacions psicològiques de cada gama de colors.
La teoria de Goethe
Johann Wolfgang von Goethe va ser un dels intel·lectuals de major prestigi de la seva època. Durant l'últim quart del segle XVIII i el primer quart del segle XIX, Goethe es va entregar completament a la busca de la bellesa i el coneixement, deixant una marca en la cultura germànica i europea.
El 1810 va escriure el seu llibre Zur Farbenlehre (Teoria dels colors), fruit del seu interès científic i estètic per la llum i el color. Criticava durament la teoria del color de Newton, causant molta polèmica en el seu temps. Tot i així, ha quedat parcialment desacreditat per la física moderna, però la importància de les seves troballes no es poden menysvalorar, i algunes de les seves explicacions segueixen vigents avui en dia.
Goethe va ser el precursor de la psicologia del color. En el seu tractat s'oposava a la visió purament física i matemàtica de Newton, proposant que el color depèn també de la nostra percepció i dels mecanismes del sentit de la vista.
Segons les seves teories, el que veiem d'un objecte no depèn només de la matèria que el forma, ni tan sols de la llum. Goethe defensa que depèn d'una tercera variable, la nostra percepció de l'objecte. Va intentar deduir les lleis de l'harmonia dels colors, atenent als seus efectes fisiològics (és a dir, la manera en la que els colors ens afecten) insistint en l'aspecte subjectiu de la visió.
Durant segles artistes, filòsofs, psicòlegs i científics han estudiat efectes del color, desenvolupant multitud de teories i demostrant que no es poden aplicar regles universals: la percepció del color depèn de l'individu. Tot i així, és difícil negar que tots percebem en major o menor mesura, reaccions davant de diferents colors, com sensació de fred davant el color blau o sensació de calor davant de taronja o vermell. Els colors càlids estimulen la ment, alegren i fins i tot exciten, mentre que els freds inquieten l'ànim, els grisos semblen depriments, etc.
Així doncs, Goethe va crear un triangle amb tres colors primaris: vermell, groc i blau. Va utilitzar aquest triangle per a fer un diagrama relacionant cada color amb una emoció.
En el triangle original de Goethe, els tres colors primaris es troben situats en els vèrtex del mateix, les altres subdivisions són agrupades en triangles de triangles secundaris –representen la mescla dels dos colors primaris que té al costat- i triangles terciaris -representen la barreja de color primari adjacent a ell i el triangle secundari que es troba directament enfrontat a ell (Fig. 3).
El triangle de Goethe marca un inici en la psicologia del color moderna. Aquest triangle era un diagrama de la ment humana i va connectar cada color amb certes emocions. Per exemple, va triar els tres colors primaris mencionats en part també pel seu contingut emocional, i va agrupar les diferents subdivisions del triangle per «elements» emocionals i per nivells de barreges.
Blau: El color de la intel·ligència, la saviesa, la reflexió i la paciència. Indueix al recolliment, proporciona una sensació d'espai obert, és el color del cel i del mar i així ens transmet quietud. Actua com a calmant, convidant al pensament.
Vermell: Es relaciona amb el foc i transmet sensacions de calor i excitació. És el color de la sang i el foc, símbol de la violència, de la passió sensual, suggereix acció, impuls; és el color del moviment i la vitalitat. Augmenta la tensió muscular, activa un cert estat d'alerta en el cervell.
Groc: És el color del sol. Per a Goethe posseeix una condició alegre, riallera, és el color de l'optimisme. El groc és el color del poder i la arrogància, però també de la alegria, el bon humor i la vitalitat. És un color estimulant.
Violeta: És el color de la maduresa i la experiència. El violeta clar expressa profunditat, misticisme, misteri, malenconia, és el color de la intuïció i la màgia, mentre que el violeta fosc és símbol de reialesa, sumptuositat i dignitat.
Taronja: Té les qualitats tant del groc com del vermell per ser el resultat de la seva barreja. És el color de l'energia, agrada als nens. Reforça les seves tendències naturals a l'entusiasme, l'eufòria...
Verd: Simbolitza joventut i esperança. Suggereix aire lliure i frescor. Allibera l'esperit i equilibra les sensacions.
Encara que la teoria de Wilhelm Ostwald ha sigut i és àmpliament acceptada, no s'ha d'oblidar que la apreciació i percepció del color són completament subjectives i que és important des de la perspectiva d'un artista conèixer les sensacions psicològiques de cada gama de colors.
La teoria de Goethe
Johann Wolfgang von Goethe va ser un dels intel·lectuals de major prestigi de la seva època. Durant l'últim quart del segle XVIII i el primer quart del segle XIX, Goethe es va entregar completament a la busca de la bellesa i el coneixement, deixant una marca en la cultura germànica i europea.
El 1810 va escriure el seu llibre Zur Farbenlehre (Teoria dels colors), fruit del seu interès científic i estètic per la llum i el color. Criticava durament la teoria del color de Newton, causant molta polèmica en el seu temps. Tot i així, ha quedat parcialment desacreditat per la física moderna, però la importància de les seves troballes no es poden menysvalorar, i algunes de les seves explicacions segueixen vigents avui en dia.
Goethe va ser el precursor de la psicologia del color. En el seu tractat s'oposava a la visió purament física i matemàtica de Newton, proposant que el color depèn també de la nostra percepció i dels mecanismes del sentit de la vista.
Segons les seves teories, el que veiem d'un objecte no depèn només de la matèria que el forma, ni tan sols de la llum. Goethe defensa que depèn d'una tercera variable, la nostra percepció de l'objecte. Va intentar deduir les lleis de l'harmonia dels colors, atenent als seus efectes fisiològics (és a dir, la manera en la que els colors ens afecten) insistint en l'aspecte subjectiu de la visió.
Durant segles artistes, filòsofs, psicòlegs i científics han estudiat efectes del color, desenvolupant multitud de teories i demostrant que no es poden aplicar regles universals: la percepció del color depèn de l'individu. Tot i així, és difícil negar que tots percebem en major o menor mesura, reaccions davant de diferents colors, com sensació de fred davant el color blau o sensació de calor davant de taronja o vermell. Els colors càlids estimulen la ment, alegren i fins i tot exciten, mentre que els freds inquieten l'ànim, els grisos semblen depriments, etc.
Així doncs, Goethe va crear un triangle amb tres colors primaris: vermell, groc i blau. Va utilitzar aquest triangle per a fer un diagrama relacionant cada color amb una emoció.
En el triangle original de Goethe, els tres colors primaris es troben situats en els vèrtex del mateix, les altres subdivisions són agrupades en triangles de triangles secundaris –representen la mescla dels dos colors primaris que té al costat- i triangles terciaris -representen la barreja de color primari adjacent a ell i el triangle secundari que es troba directament enfrontat a ell (Fig. 3).
 |
| Figura 3: triangles de Goethe |
Blau: El color de la intel·ligència, la saviesa, la reflexió i la paciència. Indueix al recolliment, proporciona una sensació d'espai obert, és el color del cel i del mar i així ens transmet quietud. Actua com a calmant, convidant al pensament.
Vermell: Es relaciona amb el foc i transmet sensacions de calor i excitació. És el color de la sang i el foc, símbol de la violència, de la passió sensual, suggereix acció, impuls; és el color del moviment i la vitalitat. Augmenta la tensió muscular, activa un cert estat d'alerta en el cervell.
Groc: És el color del sol. Per a Goethe posseeix una condició alegre, riallera, és el color de l'optimisme. El groc és el color del poder i la arrogància, però també de la alegria, el bon humor i la vitalitat. És un color estimulant.
Violeta: És el color de la maduresa i la experiència. El violeta clar expressa profunditat, misticisme, misteri, malenconia, és el color de la intuïció i la màgia, mentre que el violeta fosc és símbol de reialesa, sumptuositat i dignitat.
Taronja: Té les qualitats tant del groc com del vermell per ser el resultat de la seva barreja. És el color de l'energia, agrada als nens. Reforça les seves tendències naturals a l'entusiasme, l'eufòria...
Verd: Simbolitza joventut i esperança. Suggereix aire lliure i frescor. Allibera l'esperit i equilibra les sensacions.