Alguns colors
queden millor amb uns que amb altres, i a aquests se'ls anomena
colors harmònics. Les sis harmonies de color més importants
i que millor es porten són les següents:
- Monocromàtica:
Probablement l'harmonia de color més fàcil d'utilitzar ja que
només consta d'un sol color (Fig. 12). És la millor per objectes
en concret, ja que utilitzant correctament la saturació fa desviar
l'atenció. També es sol utilitzar per crear atmosferes denses,
misterioses, etc.
Figura 12: exemple d'harmonia monocromàtica
- Anàloga:
Utilitza tres colors adjacents dins la roda de colors (Fig. 13). És
una harmonia de color fàcil per als ulls: ens transmet sensació de
pau i un estat d'ànim còmode, ja que es sol trobar a la natura.
Figura 13: exemple d'harmonia anàloga
- Triàdrica:
Aquesta harmonia utilitza tres colors amb la mateixa separació
entre els tres (Fig. 14). Són difícils de combinar però ben
emprats donen bons resultats que es solen veure en dibuixos
infantils i escenes surrealistes.
Figura 14: exemple d'harmonia triàdrica
- Complementària:
Els seus colors són els complementaris (oposats) dins la roda (Fig.
15). És molt popular per l'ús que se li dóna. Són naturalment
plaents pels ulls. Per donar-li un bon ús, normalment s'utilitza
més el color dèbil i l'altre es fa servir per donar tocs de color
i crear elements focals.
Figura 15: exemple d'harmonia complementària
- «Split
complemetary»:
Harmonia de color similar al complementari, amb la diferència de
que en comptes d'agafar el color complementari s'agafen els dos
colors que hi ha als seu costat dret i esquerre (Fig. 16). Aquesta
combinació dóna molta llibertat creativa, i dóna resultats
joiosos i vius.
Figura 16: exemple d'harmonia split
- Complementària
doble:
Utilitza dos parells de colors oposats dins la roda de color (Fig.
17).Normalment s'utilitza per a fons. Es recomana no utilitzar més
del 25% de saturació de cada color, ja que provocaria cansament a
la vista i no resultaria agradable. Tot i així, si s'utilitzen
correctament, ens poden donar resultats molt macos.
Figura 17: exemple d'harmonia complementària doble
