Coneixem
com a pintura rupestre tots aquells dibuixos i esbossos prehistòrics
existents en algunes roques i cavernes. El terme «rupestre» deriva
del llatí rupestris,
i aquest del rupes
(roca).
De manera que rupestre faria referència a qualsevol activitat humana
sobre els murs de cavernes, coves, barrancs, etc.
Les pintures rupestres van aconseguir resistir el pas dels segles i moltes d'elles encara que es poden apreciar actualment.
Els colors
utilitzats en les pintures rupestres solen ser el negre, el vermell,
el groc i l'ocre, tonalitats aconseguides amb carbó vegetal,
minerals i diversos fluids. Aquestes pintures mostren animals com
bisons, mamuts i cérvols, igual que marques de mans. Algunes d'elles
tenen uns 40.000 anys d'història i les més famoses es troben a
Espanya, a Altamira (Fig. 20) i a França.
La seva història es remunta molts anys enrere, sorgeix en llibres i manuscrits, on apareixen inicialment com a suplement per evidenciar i complementar la informació de textos i escrits, això ho podem veure en el llegendari Llibre dels Morts i en els Papyrus Ramessum que daten aproximadament del s.XIX a.C.
Així mateix hi han altres senyals de l'aparició de gràfics i dibuixos en cultures tan antigues com l'egípcia, on s'han trobat gravats i dibuixos (Fig. 23)
que ens
proporcionen una valuosa informació sobre el seu desenvolupament i
progrés cultural.
Durant l'Edat Mitjana, els manuscrits il·luminats van iniciar la il·lustració de llibres impresos. Els manuscrits il·luminats són llibres escrits a mà que han sigut decorats (il·luminats) amb or, plata o colors brillants. Servien per indicar divisions dins un text, per explicar històries i per embellir i agregar elements visualment memorables als textos. Alguns exemples són el manuscrit il·luminat dels Celtes (s.IX), el Llibre dels Kells (mostra dissenys de patrons intercalats, basats en formes tipogràfiques) i Les Tres Riches Heures del Duc de Berry, que mostren autèntica mestria en pintura en miniatura, generalment sobre paper vitel·la, un tipus de paper amb una cara més suau que recorda (pel tacte) a la vitela, pell de vaca o vedella molt polida.
La funció de la il·lustració durant l'Edat Mitjana va ser de vital importància ja que els únics que sabien llegir en aquella època pertanyien a les classes privilegiades, junt amb els escrivans. Així doncs, les imatges il·lustrades van ajudar de manera important a convertir els pagans al cristianisme.
Durant les croades (campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans ) va créixer l'interès per textos il·lustrats, independentment del seu contingut religiós. En l'Imperi Oriental Bizantí (també durant l'època de les croades) es va desenvolupar de manera important la creació de icones en miniatura, art posterior a la caiguda de l'imperi de Grècia.
Al segle XV, quan la impressió es realitzava amb blocs de fusta (xilografia), les primeres manifestacions de il·lustracions impreses es limitaven a la reproducció de cartes (Fig. 24) i imatges religioses.
Les
planxes
xilogràfiques consistien
en planxes de fusta on es tallaven amb burí el text o la imatge
desitjats per després impregnar-ho amb tinta i pressionar-ho contra
un suport (com el paper). Les primeres vinyetes fetes acompanyant un
text i gravades en fusta o coure varen aparèixer a Florència ,
Venècia, Lleó i Basilea entre el 1496 i el 1538.
Al
llarg de l'època del Renaixement
es va desenvolupar l'aplicació de la perspectiva
dins els treballs
artístics, revolucionant-se l'apreciació visual de l'escala;
d'aquesta manera el treball d'il·lustrador tècnic es va veure
enriquit. Artistes i il·lustradors de la talla de Leonardo
da Vinci (Fig.
26), Alberto
Durero i Rembrandt, van imposar un
alt grau de meticulositat i claredat de detalls en els seus dibuixos
tècnics.
La Revolució Industrial del segle XVIII, el desenvolupament i la demanda d'il·lustracions tècniques cada vegada més complexes va créixer considerablement. A Alemanya, Països Baixos, França i Itàlia, els impressors van buscar la mecanització de la producció de llibres com a resultat de la creixent disponibilitat de paper i la gran demanda de llibres. Així doncs el 1796 Aloys Senefelder va crear la litografia, que consistia en la impressió a partir d'una superfície en relleu o en forat, que s'entintava i que després es pressionava sobre el paper.
El
1858 Jan Amos Comenius,
considerat el pare de la pedagogia moderna, va ser el primer que va
intentar renovar els llibres de text en base a les il·lustracions,
va publicar el seu llibre «Orbis Pictus», el qual va causar un
enrenou entre els educadors de la seva època, ja que es tractava
d'un llibre les imatges del qual transmetien tants coneixements com
els textos (Fig. 29). «El nen tindrà la seva primera
trobada amb una fantasia estructurada, reflectida en la seva pròpia
imaginació i animada pels seus propis sentiments. Es allà on, a
través de la mediació d'un lector adult, descobrirà la relació
entre el llenguatge visual i el llenguatge verbal. Llavors, quan
estigui sol i repassi les pàgines del llibre una i altra vegada, les
il·lustracions li faran recordar les paraules del text».
A França,
Gustave Doré (1832 – 1883) va il·lustrar els contes de
Charles Perrault i Arthur Rackhan (Fig. 30), a part d'il·lustrar
també «Alicia al país de les meravelles» de Lewis Carroll i el
famós «Peter Pan» de Sir James Barrie. Va saber crear una
atmosfera poètica als seus treballs, que van des dels seus dibuixos
dels contes de H-C. Andersen fins als del món cavalleresc del Rei
Artur. Llibres infantils i juvenils que avui són considerats
veritables obres d'art.
A principis del segle XX, els contes populars, que van ser adaptats pels nens, contenien il·lustracions en blanc i negre. Alguns dels més cèlebres autors d'aquestes il·lustracions van ser Ludwig Richter, Lorenz Frolich i els contes populars dels germans Grimm (Fig. 33).
La litografia va tornar a agafar importància i va predominar en el popular art del cartell, permetent la seva reproducció a color i amb grans dimensions. El francès Jules Cheret (1836- 1932) va ser probablement el veritable promotor del cartell publicitari, va pertànyer al moviment que Robert Koch anomenaria «Poster Movement», quan va crear un estil propi, amb figures de dones alegres lluint grans escots.
Un dels artistes
més carismàtics i fortament expressius d'aquest període va ser el
Comte Henri Marie-Raimond de Toulouse Lautrec, conegut com Henri de
Toulouse Lautrec (1864 – 1901), qui va crear l'art i la
tècnica del cartell modern (Fig. 36).
Lautrec buscava convidar a l'espectador a participar en l'experiència de la forma i el color, raó per la qual el seu treball era de gran èxit. La seva curiosa aparença (patia de picnodisostosi, una malaltia que afecta al desenvolupament dels ossos) va ser una de les raons per les quals es va sentir relegat de fer una vida social normal i pel que va enfocar la seva vida al hedonisme i sota el món del plaer i el vici.
Un dels artistes
més populars i reconeguts del modernisme va ser Alphons
Mucha (1860 – 1939) el qual el desembre de 1894 va rebre un
encàrrec de part de l'actriu Sara Bernhard com a anunci per la
comèdia «Gismonda» de Sardou (Fig. 37). L'exòtica ornamentació
bizantina i el subtil ús del color li donarien èxit immediat fins a
l'extrem de que a partir d'aquell moment només es va dedicar a la
realització de cartells que anunciaven des de obres de teatre fins a
marques de paper per a cigarrets i xocolata, però sempre amb el toc
inconfusible d'imaginació i bellesa característiques de la obra
d'aquest important artista txec.
Més tard van aparèixer les primeres fotografies en alguns llibres impresos, incrementant les possibilitats del realisme total de la il·lustració. Es van anar ampliant les tècniques fotogràfiques així com les possibilitats de la reproducció d'il·lustracions. La impressió de semitons és un altre procés que va facilitar la multiplicació d'obres a tot color mitjançant la superposició de trams de diferents tintes, simulant imatges amb tons continus fent ús de punts, variant tant la mida com l'espai entre ells.
En busca de noves formes i imatges, les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial també van observar un considerable canvi encara més remarcat al desenvolupament conceptual del disseny gràfic. Els artistes d'aquell període es van inspirar en diferents moviments artístics com per exemple el cubisme, el fauvisme i posteriorment el Pop Art.
A partir del 1920 es va verificar una evolució important dins el món del cartell. En el moment en que aquest es va convertir en el mitjà més important per la difusió i venta d'un producte, es van buscar noves modalitats i tècniques per a que cada modificació es diferenciés d'entre les altres. S'utilitzava de manera diversa la tipografia, es desenvolupava la utilització de la fotografia i la il·lustració comercial adquiria un caràcter menys figuratiu i més estètic.
La creació d'imatges va arribar a ser significativa a Polònia, Estats Units, Alemanya i Cuba. També va aflorar el treball individual en tot el món, la busca del qual d'imatges efectives i rellevants durant l'època posterior a la Segona Guerra Mundial el va portar cap a un desenvolupament d'imatges més conceptual. Dins la societat comunista de Polònia, establerta després de la guerra, sorgeix l'Escola Polonesa del Cartell.
Els dissenyadors gràfics s'uneixen amb els productors de pel·lícules, escriptors i artistes de Belles Arts. Les obres d'artistes com Tadeusz Trevkovsky i Heri Tomaszewsky expressaven les tràgiques aspiracions i els records que estaven íntimament lligats a l'ànima i sentiments nacionals de Polònia durant la Postguerra. El cartell ha arribat a ser un orgull nacional a Polònia i el seu paper en la vida cultural ha sigut de singular importància. Al 1964 s'inicia a Varsòvia la primera Biennal del Cartell Internacional i a Wilanow s'estableix el primer museu a nivell mundial dedicat únicament al cartell artístic. Els dissenys de cartells polonesos han aconseguit quelcom estrany dins la història de les Arts Visuals. A un grup d'artistes individuals se'ls ha donat la llibertat d'expressar les seves actituds personals, investigacions gràfiques, i fins a les seves fantasies particulars. Durant la dècada dels 50 el cartell polonès va començar a reconèixer-se en tot el món (Fig. 38).
Seguint els passos de «The Yellow Kid»(1895) i de «The Katzenjammer Kids» (1897), considerats els còmics més antics, l'any 1934 arriba -per quedar-se- DC Comics, una editorial nord-americana dedicada a la realització i venda de còmics fundada per Malcom Wheeler-Nicholson. Entre alguns dels seus personatges més emblemàtics trobem en Superman, en Batman, en Flash i l'Aquaman. Uns anys més tard, el 1939, es funda Marvel Comics i amb aquesta altra editorial de còmics neixen els Quatre Fantàstics, l'Increïble Hulk i els X-Men, entre altres. Avui en dia aquestes dues editorials segueixen fent còmics i són de les empreses més poderoses del món.
Les pintures rupestres van aconseguir resistir el pas dels segles i moltes d'elles encara que es poden apreciar actualment.
 |
Figura
20: Pintura rupestre
trobada a Altamira
|
La seva història es remunta molts anys enrere, sorgeix en llibres i manuscrits, on apareixen inicialment com a suplement per evidenciar i complementar la informació de textos i escrits, això ho podem veure en el llegendari Llibre dels Morts i en els Papyrus Ramessum que daten aproximadament del s.XIX a.C.
Així mateix hi han altres senyals de l'aparició de gràfics i dibuixos en cultures tan antigues com l'egípcia, on s'han trobat gravats i dibuixos (Fig. 23)
 |
Figura
23: Pintura egípcia d'Anubis, el rei dels morts
|
Durant l'Edat Mitjana, els manuscrits il·luminats van iniciar la il·lustració de llibres impresos. Els manuscrits il·luminats són llibres escrits a mà que han sigut decorats (il·luminats) amb or, plata o colors brillants. Servien per indicar divisions dins un text, per explicar històries i per embellir i agregar elements visualment memorables als textos. Alguns exemples són el manuscrit il·luminat dels Celtes (s.IX), el Llibre dels Kells (mostra dissenys de patrons intercalats, basats en formes tipogràfiques) i Les Tres Riches Heures del Duc de Berry, que mostren autèntica mestria en pintura en miniatura, generalment sobre paper vitel·la, un tipus de paper amb una cara més suau que recorda (pel tacte) a la vitela, pell de vaca o vedella molt polida.
La funció de la il·lustració durant l'Edat Mitjana va ser de vital importància ja que els únics que sabien llegir en aquella època pertanyien a les classes privilegiades, junt amb els escrivans. Així doncs, les imatges il·lustrades van ajudar de manera important a convertir els pagans al cristianisme.
Durant les croades (campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans ) va créixer l'interès per textos il·lustrats, independentment del seu contingut religiós. En l'Imperi Oriental Bizantí (també durant l'època de les croades) es va desenvolupar de manera important la creació de icones en miniatura, art posterior a la caiguda de l'imperi de Grècia.
Al segle XV, quan la impressió es realitzava amb blocs de fusta (xilografia), les primeres manifestacions de il·lustracions impreses es limitaven a la reproducció de cartes (Fig. 24) i imatges religioses.
 |
Figura
24: Baralla de cartes fetes mitjançant la xilografia
|
 |
Figura
26: Il·lustració científica de Leonardo Da Vinci
|
La Revolució Industrial del segle XVIII, el desenvolupament i la demanda d'il·lustracions tècniques cada vegada més complexes va créixer considerablement. A Alemanya, Països Baixos, França i Itàlia, els impressors van buscar la mecanització de la producció de llibres com a resultat de la creixent disponibilitat de paper i la gran demanda de llibres. Així doncs el 1796 Aloys Senefelder va crear la litografia, que consistia en la impressió a partir d'una superfície en relleu o en forat, que s'entintava i que després es pressionava sobre el paper.
 |
Figura
29: Primeres il·lustracions
dins un llibre destinat a educació
|
 |
Figura
30: Il·lustracions de
Gustave Doré per a Charles Perrault
|
A principis del segle XX, els contes populars, que van ser adaptats pels nens, contenien il·lustracions en blanc i negre. Alguns dels més cèlebres autors d'aquestes il·lustracions van ser Ludwig Richter, Lorenz Frolich i els contes populars dels germans Grimm (Fig. 33).
 |
Figura
33: Il·lustració dels germans Grimm
|
La litografia va tornar a agafar importància i va predominar en el popular art del cartell, permetent la seva reproducció a color i amb grans dimensions. El francès Jules Cheret (1836- 1932) va ser probablement el veritable promotor del cartell publicitari, va pertànyer al moviment que Robert Koch anomenaria «Poster Movement», quan va crear un estil propi, amb figures de dones alegres lluint grans escots.
 |
Figura
36: Cartell fet per Lautrec
|
Lautrec buscava convidar a l'espectador a participar en l'experiència de la forma i el color, raó per la qual el seu treball era de gran èxit. La seva curiosa aparença (patia de picnodisostosi, una malaltia que afecta al desenvolupament dels ossos) va ser una de les raons per les quals es va sentir relegat de fer una vida social normal i pel que va enfocar la seva vida al hedonisme i sota el món del plaer i el vici.
 |
Figura
37:Cartell d'Alphonse
Mucha per l'obra “Gismonda”
|
Més tard van aparèixer les primeres fotografies en alguns llibres impresos, incrementant les possibilitats del realisme total de la il·lustració. Es van anar ampliant les tècniques fotogràfiques així com les possibilitats de la reproducció d'il·lustracions. La impressió de semitons és un altre procés que va facilitar la multiplicació d'obres a tot color mitjançant la superposició de trams de diferents tintes, simulant imatges amb tons continus fent ús de punts, variant tant la mida com l'espai entre ells.
En busca de noves formes i imatges, les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial també van observar un considerable canvi encara més remarcat al desenvolupament conceptual del disseny gràfic. Els artistes d'aquell període es van inspirar en diferents moviments artístics com per exemple el cubisme, el fauvisme i posteriorment el Pop Art.
A partir del 1920 es va verificar una evolució important dins el món del cartell. En el moment en que aquest es va convertir en el mitjà més important per la difusió i venta d'un producte, es van buscar noves modalitats i tècniques per a que cada modificació es diferenciés d'entre les altres. S'utilitzava de manera diversa la tipografia, es desenvolupava la utilització de la fotografia i la il·lustració comercial adquiria un caràcter menys figuratiu i més estètic.
La creació d'imatges va arribar a ser significativa a Polònia, Estats Units, Alemanya i Cuba. També va aflorar el treball individual en tot el món, la busca del qual d'imatges efectives i rellevants durant l'època posterior a la Segona Guerra Mundial el va portar cap a un desenvolupament d'imatges més conceptual. Dins la societat comunista de Polònia, establerta després de la guerra, sorgeix l'Escola Polonesa del Cartell.
Els dissenyadors gràfics s'uneixen amb els productors de pel·lícules, escriptors i artistes de Belles Arts. Les obres d'artistes com Tadeusz Trevkovsky i Heri Tomaszewsky expressaven les tràgiques aspiracions i els records que estaven íntimament lligats a l'ànima i sentiments nacionals de Polònia durant la Postguerra. El cartell ha arribat a ser un orgull nacional a Polònia i el seu paper en la vida cultural ha sigut de singular importància. Al 1964 s'inicia a Varsòvia la primera Biennal del Cartell Internacional i a Wilanow s'estableix el primer museu a nivell mundial dedicat únicament al cartell artístic. Els dissenys de cartells polonesos han aconseguit quelcom estrany dins la història de les Arts Visuals. A un grup d'artistes individuals se'ls ha donat la llibertat d'expressar les seves actituds personals, investigacions gràfiques, i fins a les seves fantasies particulars. Durant la dècada dels 50 el cartell polonès va començar a reconèixer-se en tot el món (Fig. 38).
 |
Figura
38: Cartells polonesos
|
Seguint els passos de «The Yellow Kid»(1895) i de «The Katzenjammer Kids» (1897), considerats els còmics més antics, l'any 1934 arriba -per quedar-se- DC Comics, una editorial nord-americana dedicada a la realització i venda de còmics fundada per Malcom Wheeler-Nicholson. Entre alguns dels seus personatges més emblemàtics trobem en Superman, en Batman, en Flash i l'Aquaman. Uns anys més tard, el 1939, es funda Marvel Comics i amb aquesta altra editorial de còmics neixen els Quatre Fantàstics, l'Increïble Hulk i els X-Men, entre altres. Avui en dia aquestes dues editorials segueixen fent còmics i són de les empreses més poderoses del món.